La infraestructura ferroviària ha estat un factor determinant en la conformació morfològica de la ciutat de Barcelona. L’arribada del ferrocarril a mitjan segle XIX, amb un eixample encara per desenvolupar, va permetre un traçat rectilini que connectava els principals nuclis del moment. La manca de preexistències va evitar expropiacions de béns immobles i per tant va facilitar el procés de projectació i execució de les obres. Cada companyia va planificar les seves estacions segons la procedència del traçat de les seves línies, quedant la majoria a la perifèria de Ciutat Vella. Amb el temps, algunes d’aquestes estacions han perdurat, però d’altres han quedat engolides per la trama urbana i han acabat reconvertint-se en altres usos o desapareixent. El mateix ha passat amb les línies, que han anat evolucionant a mesura que es creaven enllaços entre les línies de les diferents companyies.

D’entre les línies projectades inicialment, destaquen les següents:

• Barcelona – Mataró (1848), amb estació a la Barceloneta (Barcelona 1), integrada més endavant a l'estació de França. Dins d'aquesta línia, posteriorment es van inaugurar els baixadors de Bogatell (1903) i de Poblenou (1886), tancats l'any 1989 com a conseqüència de les reformes en motiu dels Jocs Olímpics.
• Barcelona – Granollers (1854), amb les estacions de Barcelona 2 (reinaugurada l'any 1929 com a l'actual Estació de França), estació a Sant Andreu del Palomar (rebatejada amb el seu nom de actual de Sant Andreu Comtal l'any 1909) i al Clot.
• Barcelona – Martorell (1854), amb diferents estacions: 1) Riera d’en Malla, a la cruïlla actual de la Rambla Catalunya / Ronda Universitat i fins a Bergara; 2) Sants, amb ampliació el 1936 i completada l’any 1948; i 3) La Bordeta. L'any 1882 es va construir un ramal que connectava la línia de Granollers amb la de Martorell, en la qual es va inaugurar el Baixador de Passeig de Gràcia l'any 1902.
• Barcelona – Sabadell – Lleida – Saragossa (1861), amb estacions a l’Avinguda Vilanova (Estació del Nord) i a Sant Andreu (actual Sant Andreu Arenal, inaugurada el 1909). L'any 1932 la línia es va prolongar fins Plaça de Catalunya (amb la inauguració de les estacions d'Arc de Triomf i Plaça Catalunya) i, l'any 1977, es va enllaçar amb la línia de Martorell.
• Barcelona – Gràcia – Sant Gervasi – Sarrià (1863), Balmes, amb estació a Plaça Catalunya. El soterrament de l’estació de Plaça Catalunya es va produir l’any 1927, a Balmes es va produir el 1929. Gràcia va tenir dues estacions: una al carrer Séneca (la qual va tancar el 1929) i una a Gal·la Placídia (que actualment roman en servei). Posteriorment es van obrir baixadors a Provença (1882), Muntaner (1905), Bonanova (1887) i Tres Torres (1905). L'any 1916 la línia es va allargar fins Les Planes de Vallvidrera i, posteriorment, fins a Sant Cugat (1917), Terrassa (1919) i Sabadell (1924).
• Barcelona – Vilanova – Valls (1881), amb connexió amb el port (Hortes de Sant Bertran), que va ser traslladada a El Morrot el 1917 (només per a mercaderies).
• Barcelona – Martorell (1912) de via estreta. El 1912 es construeix l’estació Magòria. El 1926 es va obrir l’estació subterrània de Pl. Espanya per a viatgers. El 1926 també es va obrir el brancal de via estreta des de Riera Blanca fins a Barcelona - Port, substituït per l’actual l’any 1985.

El present projecte proposa una catalogació dels diferents elements que han conformat el passat ferroviari de la ciutat comtal, bàsicament estacions i línies. A tal efecte, s’ha consultat documentació de La casa de l'Ardiaca: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, el Archivo General de la Administración, el Archivo General de Palacio, l’Arxiu Municipal Contemporani, l’Arxiu del Port de Barcelona, l’Arxiu de FGC, l’Arxiu Històric del Museu del Ferrocarril de Vilanova, el Servicio Geográfico del Ejército, l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona, l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (Cartoteca), el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya, la Biblioteca Nacional de España, l’Arxiu Municipal de Sant Andreu, la Biblioteca Pública Arús, i la revista Icària. Papers de l'arxiu històric del Poblenou. Aquest catàleg ens ha permès iniciar un primer procés de valoració i interpretació del patrimoni ferroviari barceloní en el context històric, econòmic i urbanístic.

A continuació s’adjunta la documentació generada en el marc del projecte “Barcelona, Patrimoni Ferroviari (1848-2020)”, finançat per l’Ajuntament de Barcelona a la Convocatòria General de Subvencions 2021.

Exposició virtual: aquí!

Catàleg de documents sobre patrimoni ferroviari: aquí!

Presentació del projecte: aquí!